|
|
|
|
1. Presentació 2. Anàlisi de l'entorn
3. Característiques i trets d'identitat del centre: |
6. Definició de l'Estructura Organitzativa
|
Des de fa un grapats d'anys el món educatiu pateix una forta transformació encara no acabada. Pel que fa al nostre centre, aquesta ens ha afectat pel que fa al tram educatiu de l'antiga EGB. A hores d'ara els alumnes que abans estudiaven setè i vuitè d'EGB, fan primer i segon d'ESO a l'Institut d'Educació Secundària de Santa Margalida, i al nostre centre s'hi imparteix Educació Infantil i Educació Primària.
És dins aquest procés de l'anomenada Reforma, i de tota la legislació emanada de les autoritats educatives, que té sentit i es fa necessari l'elaboració del present projecte.
També hem tengut en compte que estam dins una comunitat amb una llengua pròpia i diferent a la central, amb l'existència d'un Estatut d'Autonomia i una Llei de Normalització Lingüística, i que les competències educatives ja s'han traspassat a la CAIB.
Aquest projecte Educatiu de Centre ha estat elaborat seguint la normativa del Reial Decret 82/1996, de 26 de gener, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària (B.O.E. de 20 de febrer)
2.2 Coneixement de l'entorn:
a.- Situació
El terme de Maria de la Salut es troba situat enmig de l'Illa de Mallorca dins la comarca natural anomenada Es Pla.
(Gràfic 1: Mapa de Mallorca)
b.- Extensió(Superfície). Límits
Té una extensió de 30'30 quilòmetres quadrats i limita amb els termes de Santa Margalida, Ariany, Sineu, Llubí i Muro.
(Gràfic 2: Comarca des Pla)
c.- Relleu: Orografia ( Muntanyes i Pujols)
Maria de la Salut, té un relleu, molt pla, amb una mitjana d'altura sobre el nivell del mar que no sobrepassa els 100 metres. El poble està situat sobre dos turons a la part més elevada del terme. Les altures més destacades són: Roqueta amb 164 m., Es Puig des Rafal amb 137 m. i es Pujol, 119'5 m.
(Gràfic 3: Terme de Maria)
d.- Hidrografia: Torrents, Fonts i Pous
El terme és travessat per dues conques ben diferenciades per turons. Una d'elles forma el torrent anomenat Sèquia Reial, que comença dins el terme de Sineu, vora les mines, i desemboca a Son Bauló (Can Picafort) al terme de Santa Margalida. L'altra és la del torrent de Montblanc, que neix al terme de Lloret, passa per Sineu, on es anomenat torrent de Sa Bomba, travessa la possessió de Montblanc i desemboca entre Can Picafort i Son Serra de Marina, on rep el nom de torrent de Binicaubell.
Tant sols en èpoques de molta pluja emergeix aigua a l'exterior a distintes zones, però no es pot dir que hi hagi fonts. Això no obstant existeixen molts de pous, dels quals tradicionalment s'ha extret aigua per al reg.
(Gràfic 4: Torrents)
e.- Climatologia
La Climatologia és la típica mediterrània, amb hiverns suaus i estius calorosos. La mitjana anual de pluges és de 600-700 litres per metre quadrat i les temperatures mitjanes anuals de 160-170 graus centígrads.
Els vents predominants són de tramuntana i de llevant.
(Gràfics 5 i 6: Climatologia)
f.- Espais Naturals
El terme de Maria no té cap espai natural catalogat, ja que tots ells ha estat utilitzats tradicionalment per a l'agricultura. Dins la possessió de Montblanc hi ha una garriga, destinada a cacera, i distribuïts pel terme hi ha petites clapes de pinars i ullastrars.
a.- Nuclis de Població
El terme just disposa d'un sol nucli de població situat al sud-oest, quasi arran del terme de Sineu. El casc urbà està situat a la part alta del terme i és molt extens.
b.- Població dispersa
Actualment quasi no hi ha veïns que visquin fora del casc urbà, cosa que sovintejava antigament. Just algunes possessions (Montblanc, Son Perot Nou), són habitades habitualment.
c.- Número d'habitants
La població actual és de 1763 habitants. Molta d'ella ja envellida.
(Gràfic 7: Piràmide de població actual)
d.- Evolució
ANY HABITANTS ANY HABITANTS
1750 ------ 781 1920 ------ 2098
1768 ------ 807 1930 ------ 2454
1825 ------ 1137 1940 ------ 2491
1845 ------ 1091 1950 ------ 2444
1857 ------ 1249 1960 ------ 2082
1860 ------ 1259 1970 ------ 2027
1877 ------ 1625 1975 ------ 1951
1887 ------ 1878 1980 ------ 1824
1897 ------ 1898 1985 ------ 1845
1900 ------ 1966 1990 ------ 1866
1910 ------ 1951 1995 ------ 1801
e.- Densitat
Es la relació que ens dóna el número d'habitants per la superfície que ocupa el terme. La densitat actual és de 61 habitants per quilòmetre quadrat.
f.- Sectors: Primari, Secundari i Terciari.
L'economia del poble s'ha basat tradicionalment en l'agricultura, a la qual actualment s'hi dedica una petita part de la població. La ramaderia a penes té importància, amb dos o tres ramats d'ovelles. La criança d'animals domèstics és un complement per a les economies familiars.
Una gran part de la població es dedica a la construcció. Hi ha dues fàbriques de material de construcció, tres fusteries i tres ferreries.
Existeixen vàries botigues de productes d'alimentació, dos forns, dues carnisseries i una fàbrica d'embotits, una merceria, ferreteria, farmàcia, gestoria, estanc, papereria, sabateria-espardenyeria, quatre tallers mecànics, quatre perruqueries, set cafès i pubs, un restaurant, una botiga d'electrodomèstics,una tenda de mobles, tres oficines bancàries i els serveis municipals, sanitaris, educatius i religiosos. Hi ha vàries empreses de transport i de mercaderies.
Els darrers anys s'han posat en marxa dos petits establiments hotelers amb restaurant dedicats a turisme rural i d'interior.
g.- Cultura, Esports i Esplai
Les inquietuds culturals i esportives queden reflectides en la gran quantitat d'associacions existents.
El Futbol Club Mariense, el Club d'Escacs, el Club Ciclista de Maria, la Societat de Caçadors "Sa Guàtlera", el Moto-Club Cop de Gas i les Penyes del Barça i del Madrid representen la part esportiva.
Dins el món Cultural hi ha l'Associació Cultural Fent Carrerany, que edita una revista mensual, una agrupació de ball de bot, el grup d'esplai Es Rebrot, ... També fan activitats culturals l'Associació de la Tercera Edat, l'Associació de Pares del C.P. A. Monjo i la Parròquia.
Hi ha una Biblioteca Municipal, dos locals, un a l'Ajuntament i l'altre a l'església, adequats per a fer-hi exposicions, i una Escola de Ball de Bot.
El poble està comunicat per línia d'autobús amb Palma, Inca i Manacor. Hi ha una línia directa a Palma, dues vegades al dia, així com la línia Inca-Manacor, que passa per Maria també dues vegades diàries.
2.2.1 Carreteres (Xarxa Viària)
Quatre carreteres uneixen Maria amb els pobles veïnats les quals permeten un fàcil accés a Palma, Inca, Manacor en cotxe. Las carreteres van a Sineu (6 km), a Llubí (9 km) i a Muro (7 km), a Santa Margalida (5 km) i a Ariany (4 km) i Petra (9 km).
(Gràfic 8: Xarxa de carreteres)
2.2.2 Camins
Una extensa xarxa de camins ens permeten arribar a quasi tots els racons del terme municipal. Molts d'ells estan asfaltats, però en males condicions. Quasi tots tenen nom propi: de Ses Sorts, des Rafal Nou, de Davant Sa Raval, de Roqueta, des Raig de S'Aigua,...
(Gràfic 10: Xarxa de camins)
2.3 Cultura Popular
2.3.1 Fires, Festes i Mercats.
Al poble es celebra des de fa cinc anys la Fira del Mercat d'Ocasió i també té molta d'importància la fira Sineu, que es celebra el primer diumenge de Maig.
Cada divendres, a la plaça des Pou, s'hi celebra el mercat setmanal, on es pot comprar principalment fruites, verdures i roba, així com altres productes que esporàdicament duen els marxandos.
Les Festes Patronals es celebren dia 8 de setembre, Festa de la Mare de Déu de la Salut, la Mare de Déu dels Missatges perquè coincidia amb els contractes dels nous missatges. Es celebren diferents actes com l'Ofici Solemne a la Mare de Déu, Berbenes, Ball de Bot, Corregudes, Jocs Infantils, etc. Els qui viuen a fora tornen al poble a visitar la Mare de Déu i dinar amb la família.
Es celebren actes especials el dia dels Reis, Sant Antoni, Darrers Dies, Pasqua, Les Verges i Tots Sants.
Pocs productes artesans surten actualment del poble, ja que la feina de fusters i ferrers està molt mecanitzada. Així i tot algunes portes, balustres o reixes que construeixen s'hi poden considerar.
Els productes que es fan de manera artesana són productes alimentaris i dedicats al consum familiar com: empotats de tomàtigues i pebres, confitures, sobrassades, camaiots i botifarrons. Encara hi ha famílies que fan el pa a casa, en forns de llenya.
La majoria de costums tradicionals que es guarden estan relacionats amb les festes, les distintes èpoques de l'any i les feines del camp associades. Moltes han decaigut degut al canvi d'època i ressorgiment de nous costums. Així i seguint l'any ens trobam:
- Nit de Cap d'any: Celebració de l'arribada de l'any nou.
- Festa de Reis: Qualcada i regals dels Reis.
- Sant Antoni: Beneïdes, foguerons i festa dels quintos.
- Darrers dies: Disfresses i rua.
- Quaresma: Abstinències i dejunis.
- Pàsqua: Processons, panades, robiols, crespells, cantar panades pels quintos...
- Segar i batre: festes desaparegudes.
- Mare de Déu: Porcella rostida, Berbenes, Ball de Bot, Jocs Infantils
- Les Verges: Bunyols i serenates.
- Tots Sants: Rosari.
- De novembre a febrer: Matances, amb foguerons i balls.
- Nadal: Betlem, Matines, torrons, coques de Nadal, besar mans,...
Les feines del camp, abans de la mecanització, sempre eren acompanyades per cançons relacionades amb les feines que s'estaven fent. Així sorgien distintes tonades que estaven relacionades amb el ritme de la feina: més viva la tonada si la feina era més àgil i més lenta si la feina també ho era. Així hi havia sa tonada des llaurar, sa tonada des segar, etc. Actualment just poden sentir aquestes tonades en boca dels padrins.
Així mateix, l'acabada d'una feina de temporada sovint era celebrada amb un ball. Això mateix passava amb les matances.
La gastronomia tradicional de Maria, es caracteritza per l'aprofitament dels productes del camp i dels animals que amb aquests productes s'alimentaven. Així tenim tots els menjars de la matança: llengonisses, botifarrons, sobrassades, camaiots, xuia. Com a plats cal destacar les sopes mallorquines, el frit de porc i el frit de me, i diferents cuinats de llegums. És molt apreciat el bullit dels darrers dies, amb peus i orelles de porc, col i patates.
Les coques de verdura (aquesta varia segons la temporada) i els cocarrois solen acompanyar al pa dins el forn.
Com a menjars dolços es poden mencionar les confitures de distintes fruites i les coques i ensaïmades. No ens podem oblidar de les coques de torró i el tambor d'ametla.
2.2.3 Tipologia i Estructura Escolar
El centre està dividit en tres espais distints i distants: L'Escola de Baix, l'antiga escola de nines construïda l'any 1928, situada al nord-nord-oest del poble, devora la carretera de Santa Margalida, on s'hi imparteix actualment Educació Infantil; a l'altra part del poble, al sud-oest, a un quilòmetre de distància, l'Escola de Dalt, l'antiga escola de nins, construïda l'any 1934 i al seu costat, separats per un carreró públic, l'annex construït l'any 1978, als quals s'imparteixen el primer, segon i tercer cicle d'Educació Primària.
L'Escola de Baix disposa de quatre aules, una sala gran destinada a usos múltiples, banys i pati, part d'ell cobert. Té una saleta per a material i serveis administratius.
L'edifici vell de l'Escola de Dalt, té quatre aules, una sala de música, teatre i usos múltiples, un gimnàs, una saleta per al material esportiu, tres saletes per emmagatzemar diferent material, (paper, neteja, etc), banys, pati i dues terrasses. L'edifici està construït en un talús, amb tres diferents nivells d'altària: pati, a baix; sala de teatre, gimnàs i material esportiu, al mig; la resta de dependències, a dalt. Els tres nivells estan units per una escala central que, al final, se separa en dues.
L'annex disposa de dues aules de classe; i dues més, una adaptada a despatx de l'equip directiu i biblioteca i una d'usos múltiples, utilitzada com a aula d'informàtica, equipament audiovisual i magatzem de material didàctic. Té planta baixa, primer i segon pis i terrassa. Té quatre banys individuals i un pati molt petit, cobert davall les aules. A la terrassa s'hi pot accedir a través d'una escala metàl·lica ubicada dins una aula.
3. Característiques i trets d'identitat del centre:
Els alumnes, majoritàriament, són del poble, la qual cosa els dóna un tarannà propi en el seu comportament i en la llengua. Des del curs 94-95 hi ha una minoria d'immigrants de procedència magrebí i un castellanoparlant. El seu entorn és el típic d'un poble de procedència agrària, les famílies del qual s'han anat adaptant a una economia basada en la construcció, el turisme i en altres camps del sector de serveis. Encara que els principals recursos econòmics no provenguin de la agricultura, tots ells tenen contacte amb aquest món, ja sigui a través dels seus padrins, o que els seus pares cuiden el camp els caps de setmana o durant el seu temps lliure. Molts d'ells crien animals a casa.
L'educació que s'imparteix al centre està encaminada a aconseguir una formació integral, tant en l'aspecte intel·lectual i moral com en l'aspecte físic. És una formació basada en l'exercici responsable de la llibertat i en el respecte cap a si mateixos i als altres. Pretén començar pel seu medi immediat per així assolir una comprensió cada vegada més completa del món. Tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, pretén fornir de recursos necessaris per a valorar i estimar l'herència cultural rebuda dels nostres avantpassats tot adaptant-la a les circumstàncies actuals, sense desfigurar-la, però millorant-la a partir d'ella mateixa. La llengua vehicular del centre, tant en l'aspecte administratiu com en l'acadèmic, és la catalana. Essent la llengua castellana també oficial a la nostra Comunitat Autònoma, i havent d'assolir un domini adequat d'ella, s'introduirà el seu ensenyament a partir del Primer Cicle d'Educació Primària. La llengua anglesa, que en aquests moments és la llengua standard de comunicació internacional, en la mesura que sigui possible, s'introduirà des de l'inici de l'Educació Primària..
L'Educació pretén esser igualitària i eliminarà les diferències que hi pugui haver per raons de sexe, raça o procedència.
L'Educació del centre tendrà en compte, principalment, els següents valors:
- Respecte a si mateix, als altres i a les coses.
- Compartir els recursos disponibles, ja que vivim en societat i és necessari aprendre el que significa en el seu sentit més ampli.
- Tolerància amb els que són diferents, per arribar a una societat més justa.
- Ben parlar, com a característica més destacada del respecte i la tolerància.
- Responsabilitat per arribar a formar part d'aquesta societat més justa que es pretén.
3.3 Supòsits sobre la Societat
La nostra comunitat és bàsicament rural però, degut als ràpids canvis patits des de l'explotació turística de Mallorca i de la influència dels mitjans de comunicació, no és troba aïllada sinó que, cada vegada més, es troba immersa dins un procés de globalització i estandardització en la seva manera de viure. Les famílies segueixen les tradicions de sempre, però influenciats per les imposades pels canals de comunicació. (Papa Noel amb Reis, pa amb sobrassada amb hamburgueses, etc). És una societat petita on tothom es coneix. La procedència dels seus habitants és el propi poble o bé la comarca. La poca immigració que hi ha hagut no és pràcticament significativa.
La societat és democràtica amb tot el que això comporta de sistema de valors i autoritat.
De cada vegada més la tendència és que treballin fora de casa pare i mare.
La unitat familiar típica és de 4 membres
1.- Conèixer, comprendre i valorar l'herència rebuda, cultural, lingüística i ecològica.
2.- Aconseguir el domini pertinent dels idiomes oficials a la nostra comunitat: català i castellà.
3.- Fomentar el desenvolupament de les capacitats personals: observació, anàlisi, síntesi, sentit crític, etc.
4.- Apreciar el propi cos i contribuir al desenvolupament corporal: practicant exercici físic, hàbits d'higiene i alimentació, etc.
5.- Actuar amb autonomia en les seves activitats i dins dels grups socials als quals pertany: família, escola, poble, etc.
6.- Respectar les diferències individuals i les minories.
1.1 Observar i explorar l'entorn immediat, combinant curiositat i respecte, identificant les característiques i les propietats més significatives que el conformen i alguna de les relacions que s'hi estableixen.
1.2 Realitzar sortides per a conèixer l'entorn més pròxim i tota l'herència rebuda, desenvolupant l'observació i exploració directa.
1.3 Participar activament en activitats i festes populars.
1.4 Aprendre jocs i cançons populars.
2.1 Utilitzar el català com a llengua vehicular a partir de l'educació infantil, iniciant la llengua castellana, a nivell oral i escrit, al primer cicle de l'educació primària.
2.2 Comprendre i produir missatges orals i escrits.
2.3 Treballar el llenguatge oral, prèviament a l'activitat lecto-escriptora, com a base per iniciar les relacions socials i conèixer altres opinions i interessos.
2.4 Utilitzar el llenguatge oral aprofitant les opcions per a treballar: la dramatització, cançons, poemes, dites populars, etc.
2.5 Elaborar textos escrits de diferents tipus (narracions, descripcions,...) depenent del nivell en el qual s'està treballant.
3.1 Donar importància a la recerca individual o col·lectiva per a la solució de problemes, posant al seu abast tècniques i estratègies que els permetin plantejar-se i qüestionar-se les coses, aprenent a respectar l'opinió dels altres.
3.2 Presentar les pautes de resolució de problemes a partir de situacions reals, properes a l'al·lot i al seu voltant i adaptades a les necessitats del grup.
3.3 Utilitzar els mitjans audiovisuals de comunicació i informàtics per a enriquir les possibilitats expressives i d'adquisició de coneixements dels alumnes.
4.1 Treballar els continguts, hàbits i actituds referents a les parts del cos: activitats psicomotrius, jocs, imatges, trencaclosques, programes informàtics, etc.
4.2 Saber acceptar les diferències personals i com són, adquirint hàbits de salut i alimentació adequada, facilitant el coneixement del propi cos i de les atencions que requereix.
4.3 Fomentar el consum de fruita en els berenars com a bon hàbit alimentari.
5.1 Treballar l'assignació de tasques dins els grups per a aconseguir el desenvolupament de l'autonomia personal i la pròpia confiança.
5.2 Fomentar la convivència i la participació social potenciant les relacions afectives dins i fora de l'aula.
5.3 Actuar de manera solidària davant qualsevol discriminació.
5.4 Fomentar la capacitat individual per resoldre situacions conflictives de relació personal entre els mateixos alumnes.
6.1 Fomentar actituds de respecte i valoració envers la diversitat cultural, fent explícites les diferents identitats culturals presents en el centre.
6.2 Desenvolupar la sensibilitat i l'actitud crítica de rebuig davant els estereotips i prejudicis de tot tipus, valorant el diàleg com instrument per solucionar els problemes de convivència.
6. Definició de l'Estructura Organitzativa
La plantilla del centre ve donada per la Direcció Provincial del M.E.C. i és variable segons el seu pressupost, la seva pròpia plantilla i objectius. En aquests moments el centre consta de dues unitats d'Educació Infantil i sis d'Educació Primària i té el següent professorat adscrit:
- Dues mestres d'Educació Infantil.
- Cinc mestres d'Educació Primària.
- Un/a mestre/a d'Educació Física.
- Un/a mestre/a de Filologia Anglesa.
- Un/a mestre/a d'Educació Musical.
- l'educació religiosa catòlica és impartida per un professor a càrrec del Bisbat.
- L'A.M.P.A. contracta una psicòloga dues hores a la setmana per ajudar als alumnes amb problemes.
El centre disposa del següents recursos:
- Dues fotocopiadores: una Sharp i una Selex
- Dos televisors: Un Sony KV-M2531E amb teletext i un Saba Ultracolor ST20-4M
- Dos magnetoscopis: Un Sony SLV-E7NP i un Saba Ultravideo 2 A 10 E
- Quatre Ordinadors: dos 286 Olivetti, un 386 clònic i un Péntium-100 també clònic.
- Tres impressores: dues d'agulles, Inves IP 3015 i una Seikhosa, i una Epson Stylus Color 200 d'injecció de tinta.
- Una màquina d'escriure elèctrica Rank Xerox.
- Quatre Radio cassettes.
- Dos projectors de diapositives.
- Tres Guillotines.
- Programes Informàtics: WordPerfect 6.0, WordPerfect 7 Matemàtiques de Primària i el Programa de Gestió de la Conselleria de Cultura.
- Biblioteca, que disposa de llibre de registre.
- Videoteca, amb registre informàtic.
- Fonoteca, amb registre informàtic.
- Mobiliari, amb el seu inventari.
- Material Esportiu, amb el seu inventari.
Per a dur a bon terme els objectius que ens proposam utilitzarem els següents recursos formals.
- El Consell Escolar, format per l'equip directiu, tres mestres, tres pares i un representant de l'Ajuntament, el qual es reunirà de manera ordinària quatre vegades durant el curs, els mesos d'octubre, gener, març i juny, i de manera extraordinària, quan sigui necessari.
- El Claustre de Professors, format per tots els professors que imparteixen classes al centre, i que es reunirà ordinàriament el primer dimarts dels mesos d'octubre, novembre, desembre, febrer, març, abril, maig i juny, i extraordinàriament, la primera quinzena de setembre i quan sigui necessari.
- Els Equips de Cicle, formats pels professors que imparteixen classes als cicles d'Educació Infantil, Primer, Segon i Tercer Cicle de Primària, components que s'especificaran al primer claustre del curs, així com també el seu coordinador, i es reuniran quinzenalment, el segon i quart dimarts de cada mes.
- El Projecte Educatiu de Centre, com a document bàsic amb la declaració d'intencions educatives del centre.
- El Reglament de Règim Intern.
- Els Projectes Curriculars de Cicle, elaborats pels equips de cicle, i que contenen els diversos aspectes curriculars del cicle. (Materials, objectius, procediments, avaluació)
- La Programació General Anual (PGA) elaborat per l'equip directiu i aprovat pel consell escolar.
- El pressupost Anual, elaborat per l'equip directiu i aprovat pel Consell Escolar, el primer trimestre de l'any.
- L'Agenda Escolar, elaborada per l'equip directiu, i utilitzada per professors i alumnes.
- Els contactes amb els pares, amb les reunions establertes amb tots a la PGA, el dia de visita de pares, els dijous a les 12'30 hores, i l'ús de l'Agenda Escolar per a altres informacions i contactes.
7. Elaboració, aprovació i vigència
El present Projecte Educatiu ha estat elaborat durant els cursos 95-96 i 96-97, recollint les aportacions del Claustre. Ha estat aprovat pel Consell Escolar el dia 23 d'abril de 1998, i tendrà una vigència de 6 anys, llevat que normativa de nivell superior decideixi el contrari. Podrà ser objecte de revisions anuals per adaptar-lo a la normativa o a altres canvis que es produeixin.